Mesurem l’exposició al soroll a BiSC

A BiSC, a més a més de l’exposició a contaminació atmosfèrica durant l’embaràs, també estudiem l’exposició al soroll, ja que junts són els principals contaminants ambientals a les ciutats i els que més afecten la salut a Europa. El soroll és un so no desitjat, i la seva font més comuna és el trànsit.

I com mesurem l’exposició a soroll? Durant la visita a casa de les participants en el primer trimestre d’embaràs, instal·lem un sonòmetre petit a una o dues façanes de la casa. Durant una setmana, el micròfon del sonòmetre registra el nivell de soroll. Aquest aparell només registra la quantitat de soroll, és a dir, els decibels.

Imatge de la instal·lació del sonòmetre, a la façana de l’edifici.

Imatge del sonòmetre utilitzat: NSRT Mk2® Tipus 1.

Passada una setmana, recollim el sonòmetre, anotem si hi ha hagut algun problema durant la mesura i descarreguem les dades. Posteriorment fem un anàlisis intensiu, visual i estadístic, que ens permet saber si la mesura és correcte. A partir d’aquí, podrem conèixer l’exposició habitual al soroll de les participants. Posteriorment, les participants reben els resultats de la mesura de soroll, amb l’evolució dels nivells durant el dia i la nit durant tota la setmana de mesura.

Finalment, durant el tercer trimestre, en algunes cases es pot mesurar l’aïllament de la façana per saber el nivell de soroll que arriba a dins de casa. Per fer-ho, realitzem una mesura curta i simultània a dins i fora de l’habitatge.

Tot això només és possible gràcies a la col·laboració de les participants del projecte BiSC. Moltes gràcies a totes!

La notícia ha sigut redactada per la Maria Foraster Pulido, investigadora del projecte BiSC.