Comencem a treballar al laboratori amb les mostres de placenta del projecte BiSC!
Dins el marc del projecte BiSC s’han anat recollint mostres de placenta el mateix dia del naixement. Fins el moment s’han guardat mostres de placenta de més de 400 mares, i es preveu arribar a les 700!
La placenta és l’òrgan que s’encarrega de transferir l’oxigen i els nutrients de la circulació materna al fetus, i també fa una funció reguladora a nivell immunològic i endocrí. A més a més, la placenta és capaç de garantir el correcte desenvolupament del fetus protegint-lo dels canvis o agressions ambientals mitjançant una resposta adaptativa (per exemple, quan hi ha una disminució de l’oxigen en la circulació materna, el número de capil·lars a la placenta augmenta per garantir el subministrament d’oxigen al fetus). Així, defectes en la placenta poden comprometre el desenvolupament del fetus i predisposar el nadó a patir determinades malalties o complicacions en la salut durant la seva vida.
Un dels objectius de la recollida d’aquest tipus de mostra és poder mesurar i estudiar els perfils moleculars d’aquest teixit, com és per exemple l’epigenoma placentari. L’epigenoma és el conjunt de mecanismes que regulen l’expressió dels gens sense modificar la seqüència de l’ADN. Aquests mecanismes s’anomenen “epigenètics” i poden ser modificats per factors ambientals (edat, alimentació, estrés, exercici físic, etc), permetent la plasticitat funcional de les cèl·lules i l’adaptació a diferents ambients. Així mateix, la seva alteració també pot afectar la salut i el risc de patir malalties; per exemple s’ha vist que alteracions en l’epigenoma placentari que alteren l’expressió de gens de l’eix hipotalàmic-pituïtari-adrenal podrien comprometre el correcte desenvolupament del cervell.
El mecanisme epigenètic més estudiat és la metilació de l’ADN, que consisteix en l’addició o eliminació d’uns grups químics (grups metil) sobre la seqüència de l’ADN. Segons estudis previs (realitzats pel nostre grup i altres), factors ambientals com el tabac, la contaminació de l’aire, l’alimentació durant l’embaràs, entre d’altres, modifiquen la metilació de l’ADN de la placenta. Així, els canvis en el patró de metilació de la placenta actuen com un “registre” de l’exposició intrauterina a diferents factors ambientals.
A BiSC volem estudiar:
1) L’impacte de l’exposició a diferents factors ambientals durant l’embaràs sobre l’epigenoma de la placenta.
2) El possible paper intermediari de l’epigenoma placentari en l’impacte dels factors ambientals sobre la salut infantil.
3) L’ús de l’epigenoma placentari com a biomarcador per predir la salut de l’infant i el risc a patir determinades malalties al llarg de la vida.
La tardor passada investigadores de BiSC van realitzar una sèrie d’estudis pilots en un subgrup de mostres de placenta. El resultat va permetre comprovar que la quantitat i qualitat del material genètic (ADN i ARN) aïllat de les mostres de placenta emmagatzemades de BiSC és prou bona com per a portar a terme l’estudi dels perfils moleculars d’aquest teixit, incloent l’estudi del seu epigenoma. Així, durant el mes de març es començarà a extreure l’ADN i l’ARN de la totalitat de les mostres i si tot va bé podrem comptar amb aquesta informació tan rellevant ben aviat!
Laboratori on farem les extraccions de RNA i DNA al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
La notícia ha estat escrita per la Marta Cosin, investigadora postdoctoral del projecte BiSC.