Coneixem alguns estudiants en pràctiques (essencials) en el projecte BiSC!

El col·lectiu d’estudiants universitaris són un motor imprescindible en els projectes de recerca que portem a terme a ISGlobal. Són essencials, i cadascun d’ells realitza una feina increïble i indispensable. En el cas del projecte BiSC, des de que va començar, més de 30 estudiants hi ha estat involucrats i han realitzat diferents tasques dins d’aquest, ajudant a que el vaixell seguís endavant. En aquesta ocasió i arribant a la fase final de reclutament, hem volgut fer-los partíceps també de la pàgina web del projecte. Ens hem endinsat una mica en el seu món i en el que han viscut ells de primera mà, i hem entrevistat a dos d’ells, l’Andrea Cabero i en Pol Jiménez, que estan actualment col·laborant en el projecte.

Nom: Andrea Cabero i Pol Jiménez Arenas

Lloc de Naixement: Lleida i Barberà del Vallés

L’Andrea i en Pol al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

• Per començar, ens podries explicar alguna cosa teva? (Què has estudiat, on vas néixer, o com et definiries?

Andrea: Actualment estic finalitzant el grau de Biologia. Vaig néixer a Lleida i allí he viscut fins que vaig començar la Universitat a Barcelona. Em defineixo com una persona positiva, em moc per tot allò que em motiva i desperta interès. M’agrada cuidar de la gent que m’envolta i a la que estimo. Amics i família són un pilar fonamental en la meva vida; els considero referents i una gran font de motivació. A més, sempre m’agrada tenir algun projecte personal entre mans (propòsits, cursos…)

Pol: Vaig néixer a Barberà del Vallès. Em defineixo com una persona amb curiositat per molts camps d’estudi. Sóc molt observador, i m’encanta aprendre sobre les realitats que m’envolten. El meu interès per la salut em va portar a decidir-me per estudiar la carrera de Biologia Humana a la UPF. Aquesta m’ha aportat molt de coneixement sobre la malaltia, a molts nivells: molecular, cel·lular, òrgans…Tot i així, pocs cops havíem tocat les causes que duien a una persona a emmalaltir, i els factors que eren protectors o de risc per aquesta.

• Com vas acabar decidint-te per fer les pràctiques en el marc del projecte BiSC?

Andrea: Em va cridar l’atenció poder treballar la neurociència des d’una vessant clínica, doncs s’adequa molt a les meves inquietuds acadèmiques. A més, considero que es tracta d’un projecte amb una aplicació molt directa i que pot tenir un gran impacte.

Pol: Vaig trobar el projecte BiSC a través de PubMed. Llegint sobre recerca ambiental en neurodesenvolupament vaig trobar el grup liderat pel Jordi Sunyer a ISGlobal. Com el projecte és tan extens i tenia tantes parts en les que treballar, trobava que era un lloc perfecte per a mi, ja que em permetria aprendre coses molt diverses.

• Podries fer un petit resum de quines són les diferents tasques que has realitzat durant el període de pràctiques?

Andrea: He donat suport en el seguiment prenatal de les voluntàries i en la visita clínica de les 32 setmanes de gestació, on es prenen mesures antropomètriques, clíniques, se’ls hi passa un test neuropsicològic, etc. També he col·laborat a la preparació de material per la recollida de mostres biològiques, i al trasllat i organització d’aquestes. Finalment m’he encarregat de la digitalització de formularis a les bases de dades de l’estudi; la monitorització de documentació i la redacció del protocol pertinent.

Pol: A l’inici vaig començar fent organització i logística dels documents de les voluntàries, entrant a les bases de dades tots els consentiments, qüestionaris i monitoritzant totes les mostres recollides. Alhora, vaig iniciar-me en el “data management”, entenent com funcionen les bases de dades, com cal gestionar-les i harmonitzar-les, fer correcció de possibles errors, etc. Tot això em va ajudar molt a entendre el projecte des d’un punt de vista holístic, veient la quantitat d’informació que es movia i què s’estudiava concretament dins de BiSC. Ara al març vaig també començar a fer de treballador de camp ambiental, fent visites a les voluntàries a les 12 i 32 setmanes i als bebès als 6 mesos. Porto els tubs de NO₂ i els aparells que mesuren exposició ambiental (temperatura, moviment, llum, etc. amb Smartphone, USB i Actigraph).

• Quines creus que han sigut les habilitats que has pogut explotar i millorar realitzant les pràctiques en un projecte com ISGlobal?

Andrea: Per damunt de tot, el treball en equip, el pensament analític i crític, i la comunicació (teletreballar suma un plus de dificultat a la comunicació, sobretot en un projecte gran com BiSC, on cal la interacció constant entre molta gent). A més, he adquirit una visió que desconeixia per complet del que significa un equip d’investigació, com s’organitza i com treballa. També he pres consciència de la importància dels recursos econòmics i com, malauradament, limiten l’avenç científic.

Pol: En resum, penso que tocar tantes coses a dins d’un mateix projecte m’ha donat una idea de totes les tasques que hi ha a dins d’una investigació en salut pública. M’ha ajudat a organitzar-me, a ser molt metòdic amb el que faig i a conèixer la importància de la programació a dins dels projectes que treballen amb aquesta gran quantitat de dades.

• Podries definir amb una frase la teva experiència col·laborant amb el projecte BiSC?

Andrea: Una paraula és suficient: “família” . Així, en família, es pretén que es sentin les voluntàries i també és com d’acollida m’he sentit jo. La il·lusió i esforç que tothom hi posa fa possible la família BiSC i crea aquest vincle especial entre equip, projecte i voluntaris.

Pol: Crec que les paraules entreteniment i aprenentatge defineixen molt bé com està sent la meva estància al grup.

• Recomanaries a altres estudiants sumar-se en aquest projecte i formar-ne part?

Andrea: Totalment! I més si no tens clar com encarar el futur laboral i/o acadèmic, com ens acostuma a passar a molts estudiants en aquest moment vital. A través de BiSC he pogut fer un cop d’ull a diferents àmbits i aprendre de grans professionals de camps diversos. No tothom té el privilegi de visitar les instal·lacions de la Pascual Maragall, accedir a l’Hospital de Sant Pau o al PRBB. Una experiència molt enriquidora en un ambient de treball genial!

Pol: I tant! Penso que persones amb interessos molt diversos com jo i amb ganes de treballar gaudiran molt en un projecte així. A més, les companyes que m’he trobat al BiSC són totes persones precioses i sempre disposades a ensenyar-te.

• Deixant de banda l’àmbit laboral, quines altres aficions tens en el teu dia a dia?

Andrea: A diari no acostumo a tenir molt temps lliure, però a la que puc m’encanta anar d’excursió amb les amigues o cuinar amb els meus pares. Quan disposo de períodes més llargs intento viatjar i apuntar-me a projectes d’intercanvi cultural.

Pol: Una de les coses que més m’agrada fer és escoltar música, de tots els estils, i de fet em passo el dia amb auriculars (molta de la feina del projecte la faig amb els auriculats posats). També m’encanta l’esport i la cuina (tant cuinar com provar tot tipus de receptes).

• I per acabar, tens pensat si voldries seguir en el món de la recerca una vegada acabis les pràctiques?

Andrea: Doncs si! Sent sincera, abans de fer les pràctiques a ISGlobal no ho contemplava gaire. Potser és perquè desconeixia tota la vessant de la investigació clínica, translacional i epidemiològica. Amb BiSC he descobert l’epidemiologia i l’immens camp d’estudi que abasta. Ara em pica la curiositat de saber-ne més.

Pol: Sí! Voldria seguir estudiant salut pública i endinsar-me al futur en el món de la recerca en epidemiologia ambiental.

Moltes gràcies per obrir-nos el vostre món i per estar activament involucrats en el projecte!