L’equip de BiSC us desitja un bonic estiu i bones vacances!

L’últim text abans de tornar a obrir la secció de notícies al setembre és una reflexió que la Maria Torres, investigadora predoctoral de el projecte BISC, ha volgut compartir amb totes vosaltres.

Un any més arriba l’estiu i amb ell, unes més que merescudes vacances per tothom. Aquest any, ha continuat sent estrany i insòlit.

Per poder afrontar la situació actual en la qual ens trobem, de tant en tant, m’agrada recordar el significat de dues paraules que ens ha donat la nostra llengua: resiliència i esperança. La resiliència és la capacitat humana de superar i recuperar l’estabilitat en situacions adverses i aprendre a sobreposar-se a elles, en un àmbit més psicològic, no només gràcies a la resiliència un és capaç d’afrontar les situacions límit, sinó que també se’n pot sortir enfortit. Per altra banda, l’esperança és un estat d’ànim optimista que sorgeix quan es pensa que és possible d’aconseguir allò que un desitja. Ara mateix, penso que tots nosaltres desitgem veure la llum al final d’aquesta tempesta que ja fa quasi un any i mig que dura, encara que moltes vegades costa de mantenir aquest “ànim optimista”.

Ara bé, haig de comentar que no sóc molt fan de l’origen mitològic de la paraula “esperança” i de l’expressió “l’esperança és l’últim que es perd”. En la mitologia grega, s’explica el seu origen a través del mite de la caixa de Pandora. Segons el mite, Prometeu va robar el foc a Zeus (Déu que governava l’Olimp) i els hi va entregar als homes. Això no li va fer gens de gràcia a Zeus, que a manera de venjança va crear a Pandora i la va regalar al germà de Prometeu juntament amb una caixa tancada que contenia tots els mals del món. Pandora, amb una curiositat innata suscitada pels Déus, va obrir la caixa per poder veure el seu contingut i així és com va alliberar totes les malalties, patiment, guerres, gana, enveja, ira…, a la humanitat. Pandora, espantada, va tancar la caixa ràpidament quedant només dintre l’esperança (d’aquí ve: “l’esperança és l’últim que es perd”). Com he mencionat, no sóc massa admiradora d’aquest origen bàsicament per la visió misògina molt freqüent en la mitologia grega, en aquest cas posa a Pandora, una dona, com “l’origen de tots els mals”. També pel que possiblement significa el fet que l’esperança estigues inclosa a la caixa de tots els mals, no m’agrada veure l’esperança com un mal, sinó com un estat mental positiu que ens ajuda a estar més a prop d’assolir els nostres objectius vitals. També haig de comentar que en el mateix mite existeixen múltiples interpretacions i teories al voltant del sentit que se li dóna a l’esperança a dintre la caixa, si és un mal o no. Aquesta qüestió queda, per tant, oberta a debat.

Amb tot això, només volia compartir un retall de la nostra història i cultura com a humans que som i desitjar-vos per part de tot l’equip que formem BiSC unes bones vacances d’estiu.

Moltes gràcies per formar part d’aquest projecte, per formar part del coneixement científic i per continuar apostant per la salut i la ciència.

Una abraçada,

Maria Torres Toda