Relació entre el consum de menjar ultra-processat durant l’embaràs al cervell del nadó?

 

Estudis amb ratolins han demostrat que una elevada ingesta de certs components presents en aliments i begudes ultra-processats —com les greixos trans, la sal i alguns additius— pot influir en el desenvolupament del cervell durant l’embaràs. A més, algunes evidències científiques suggereixen que les decisions alimentàries de la mare durant la gestació poden oferir al fetus una primera exposició als gustos culinaris de la família.

Això fa pensar que els productes ultra-processats, per la seva alta palatabilitat i composició nutricional, podrien actuar com un estímul rellevant per al cervell en desenvolupament del fetus. Però quina és l’associació entre el consum prenatal de menjars i begudes ultra-processades i el desenvolupament cerebral?

Per respondre aquesta pregunta, el grup d’investigació en nutrició del projecte BiSC ha analitzat el consum d’aliments ultra-processats per part de les mares durant el segon trimestre de l’embaràs. Els resultats mostren que un consum elevat s’associa amb un desenvolupament diferencial de les àrees cerebrals que processen la informació del gust en els nadons als 30 dies de vida. Curiosament, aquesta associació és més marcada a l’hemisferi esquerre del cervell, una zona que també participa en el processament del llenguatge. De fet, s’ha observat que un alt consum de productes ultra-processats durant l’embaràs també es relaciona amb un menor desenvolupament del llenguatge als 18 mesos d’edat.

Cal tenir en compte que aquests resultats no permeten establir una relació de causalitat. No podem afirmar que el consum d’ultra-processats sigui la causa directa d’aquests canvis cerebrals. També podria ser que estiguem observant els mecanismes del cervell que responen davant un consum elevat d’aquests aliments. A més, encara es desconeix si aquestes troballes poden tenir alguna implicació en les preferències alimentàries futures dels infants.

 

Aquesta noticia ha sigut redactada pel Nico Ayala, Oren Contreras i Jordi Julvez, del grup d’investigació en nutrició del projecte BiSC.