Relat d’una infermera de BiSC en confinament

Des de fa poc més d’un mes, per una situació que no podem controlar, el país es va paralitzar completament, i vam haver d’adaptar-nos al teletreball de la nit al dia. Entre tots ells, nosaltres, aquelles persones que amb tanta il·lusió i esforç fem que el projecte es dugui a terme, de manera que vam haver d’adaptar-nos també a aquesta nova situació i a les noves necessitats de la gent. Per a això, es va continuar el contacte telefònic amb les voluntàries del projecte BISC i es va intensificar el suport dels nostres professionals per poder arribar a aquelles participants que davant la situació actual, tinguin alguna consulta i no els és fàcil accedir als canals tradicionals, com pot ser el centre de salut.

A través d’aquesta iniciativa moltes dones han pogut rebre una resposta, quedant molt agraïdes, pel nostre delit.

Ens trobem en una situació complexa, on la majoria de persones, especialment les embarassades, intenten sortir el mínim possible per evitar qualsevol situació de risc i això ens porta a moments complicats especialment si hi ha nens petits a casa, ja que la conciliació familiar és molt més intensa i pot col·lapsar. Aquí és quan rebem de vegades aquestes trucades on no hi ha una pregunta concreta, sinó que busquen el contacte amb una altra persona aliena a l’entorn habitual i amb la que tenen la confiança per poder parlar de tot i de res, i per al nostre afalac, ens han escollit a nosaltres. El que no saben elles és que aquestes trucades també ens ajuden a nosaltres a volar a altres llocs.

Amb carinyo, una infermera en confinament.

Estela Rodríguez Quinteiro, infermera del projecte BiSC.