Als 4 anys ja pregunten sobre la mort?
Últimament algunes de vosaltres heu comentat a la visita presencial dels 4 anys una preocupació comuna: el vostre fill o filla de 4 anys us pregunta sobre la mort. És per això que aprofitem aquest espai de notícies i de compartir per parlar-ne.
Primer de tot, que un infant de 4 anys pregunti sobre la mort és, encara que no hi hagi hagut una mort directa a la família, molt normal. En el seu dia a dia pot haver vist i escoltat sobre aquest concepte. Per exemple, en contes o dibuixos de la televisió, jugant al pati de l’escola veient com els insectes moren o les plantes es marceixen. També, pot sentir les notícies (alerta que les seves antenes sempre estan en mode ON), converses sobre familiars i amics o escoltar sobre una mascota que s’ha mort.
Per tant, estem d’acord que és natural que comenci a conviure amb aquest concepte i que en tingui curiositat. Però com l’entén?
Als 4 anys els infants no comprenen del tot el concepte de “per sempre” que va lligat amb la mort. Això és perquè encara tenen un pensament concret i literal, i encara no acaben de diferenciar entre la realitat i la fantasia. Què significa “per sempre”? Per ells significa per mooooooolt temps, però no permanentment o definitivament. Senzillament, fins als 6 anys la seva capacitat cognitiva encara no els hi ho permet.
Aquesta incertesa, juntament amb la curiositat i necessitat intrínseca dels infants per aprendre sobre el seu entorn, fan que a vegades semblin obsessionats per la mort i això preocupa als pares i mares. Però no és més que una fase més de l’aprenentatge i creixement.
Llavors, com actuar davant de preguntes sobre la mort amb infants tan petits?
No hem de mentir, ni canviar de tema o ignorar la pregunta, ens el contrari, intentem respondre i aprofitar per explicar aquest i altres conceptes relacionats com el “mai” o “per sempre”.
Donem respostes clares i simples. Per exemple, podem explicar que quan un animal, planta o persona mor deixa de menjar, respirar, beure o caminar. És a dir, hàbits que sapigueu que el nen o nena pot entendre.
Si desgraciadament tenim una mort propera i l’hem d’explicar al més petit de la casa, evitem utilitzar frases com “l’àvia ha marxat” o “el gosset s’ha adormit”. Amb aquestes frases, tot i que intentem suavitzar la situació, podem provocar l’efecte contrari i augmentar angoixes. Per exemple, por a anar a dormir o angoixa quan algú marxa de vacances, ja que ho relacionaran amb el que els hi hem explicat sobre la mort.
Els infants busquen en els adults propers confort i validació de les emocions que senten. Per tant, davant de preguntes que a vegades ens poden incomodar, no els ignorem o enganyem. Reconeixem el seu dubte, validem l’emoció, i reconfortem amb respostes clares i senzilles.
Finalment, a hores d’ara ja coneixeu força l’equip del Projecte BiSC i sabeu que ens agrada donar idees per enriquir la vostra tasca familiar, així que aquí us proposem un exercici familiar per casa:
Amb el vostre petit de 3-4 anys podeu cuidar una planta, regant-la, podant-la, buscant un lloc amb llum i sense sol directe, veure com viu i creix. Si la planta se’ns mor o trobem una planta marcida, podem aprofitar per parlar d’aquest fet, del què li ha passat a la planta.
Us convidem a compartir aquesta experiència fent un post de la planta amb una foto i etiquetar-nos a @projectebisc.
Moltes gràcies famílies BiSC, fins aviat!
Aquesta notícia ha sigut redactada per la Muriel Ferrer, psicòloga del Projecte BiSC.