Com pot influir l’exposició a la calor al desenvolupament fetal durant l’embaràs?
S’acosta l’estiu! I amb ell, les temperatures elevades i les onades de calor. La freqüència i la intensitat de les onades de calor estan augmentant ràpidament i poden incrementar-se en les properes dècades. Coneixes els riscos per a la salut fetal de l’exposició a la calor durant l’embaràs?
L’embaràs indueix diversos canvis fisiològics i anatòmics a les dones, com ara canvis en la relació entre superfície i massa, augment de pes, alta taxa metabòlica basal, dipòsits de greix més elevats que retenen la calor i reducció de la resistència vascular sistèmica, que poden suposar desafiaments particulars per a la termoregulació materna. . Estudis anteriors van demostrar que l’exposició materna a la calor s’associava amb un augment del risc de part prematur, baix pes en néixer i mort fetal. [ref] Hi ha un parell de mecanismes potencials que poden contribuir al creixement restringit fetal. [ref]
En primer lloc, durant l’embaràs, quan les dones embarassades es troben en un context d’alta temperatura ambient, la vasodilatació perifèrica augmenta el flux sanguini a la pell com a mitjà per augmentar la pèrdua de calor mitjançant la convecció i la capacitat d’evaporació, que es pot produir a costa del flux sanguini a la placenta. Un flux sanguini placentari adequat és una condició essencial per mantenir la demanda metabòlica i el desenvolupament del fetus en creixement. Un flux sanguini uteroplacentari inadequat podria reduir la transferència d’aigua, oxigen i nutrients al fetus i l’eliminació dels residus metabòlics del fetus.
En segon lloc, els estudis experimentals van trobar que l’estrès per calor s’associa amb un subministrament reduït al fetus de substrats com la glucosa i els aminoàcids, amb les possibles conseqüències negatives que això pot suposar pel creixement i desenvolupament fetal normal. Aquesta troballa és atribuïble a una superfície més petita de la placenta i a una deficiència concomitant en el numero i l’activitat dels transportadors de glucosa i aminoàcids.
En tercer lloc, la temperatura ambient elevada podria servir com a factor d’estrès capaç d’activar l’hipotàlem-hipofisi-adrenal/ovari matern. L’evidència va demostrar que les hormones de l’estrès (per exemple, cortisol, estrògens) poden produir alteracions relacionades amb el desenvolupament fetal, inclòs el creixement placentari i fetal restringit. Finalment, l’estrès per calor dóna lloc a una expressió augmentada de proteïnes de xoc tèrmic amb una major producció associada de factors inflamatoris, que poden tenir un paper potencial en la consecució de resultats adversos del naixement.
En el projecte BiSC, explorarem si i com l’exposició materna a la calor podria afectar el desenvolupament físic i neurològic fetal.
Moltes gràcies per l’aportació de la família BiSC. Aviat us podrem donar més informació, estigueu atents!
Aquesta notícia ha estat escrita per Yu Zhao, estudiant predoctoral del Projecte BiSC.