Entendre els microplàstics i nanoplàstics i el seu paper en la salut de l’embaràs humà

Paraules clau: plàstics, medi ambient, embaràs, creixement fetal, placenta

Els microplàstics i nanoplàstics (MNP) són petites partícules de plàstic que resulten de la descomposició de productes de plàstic més grans, com ara envasos, fibres de roba o materials sintètics. Els microplàstics són generalment més petits de 5 mil·límetres (més petits que una llavor de sèsam), mentre que els nanoplàstics són tan petits que només es poden veure amb un microscopi. Aquestes partícules s’han estés al nostre entorn: es troben a qualsevol lloc, des de l’aire que respirem fins als aliments i l’aigua que consumim, i molts dels productes que utilitzem a la nostra vida diària.

Els articles quotidians com les ampolles de plàstic d’un sol ús, els envasos d’aliments i els envasos són fonts importants de microplàstics i nanoplàstics, tant en la seva producció com després d’entrar al […]

Cap a la medicina de precisió: què és una Puntuació de Risc Genètic i per què és important?

En els darrers anys, hem sentit a parlar cada cop més de genètica i medicina de precisió. Fa no gaire temps, semblava un somni poder fer-se una prova i conèixer les pròpies predisposicions a malalties. Però això s’està convertint en una realitat gràcies a proves que combinen factors sociodemogràfics (per exemple, l’edat) i dades clíniques (per exemple, el pes) amb Puntuacions de Risc Genètic (PRG) —un valor utilitzat per estimar la predisposició genètica d’una persona a determinats trets o condicions.

A diferència dels trastorns monogènics, que són relativament rars i causats per mutacions en pocs gens, la majoria dels problemes de salut comuns —com l’asma, la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars o les complicacions en l’embaràs— estan influïts per moltes variants genètiques, cadascuna amb un efecte petit. Una PRG funciona combinant aquests petits […]

Exposicions quotidianes: comprensió dels productes químics no persistents i el seu impacte en la salut

Els productes químics no persistents són un grup d’exposicions químiques que es metabolitzen ràpidament i, per tant, no s’emmagatzemen a llarg termini al cos. Els grups químics no persistents inclouen substàncies com fenols, ftalats, parabens o organofosfats. Aquests productes químics es troben habitualment en productes per a la cura personal, envasos d’aliments, agents de neteja, pesticides o fertilitzants. De fet, probablement podeu mirar a casa vostra i trobar molts exemples d’aquests productes químics, com ara “BPA” (bisfenol A) en revestiments d’aliments enllaunats o envasos de plàstic reutilitzables, “perfum” en espelmes aromàtiques o ambientadors, metilparaben en locions o xampús, “DEP” (ftalat de dietil) en cortines de dutxa de plàstic o esmalt d’ungles, i clorpirifos en fruites o verdures no orgàniques com amanides verdes o pomes de residus de pesticides.

Aquests productes químics s’utilitzen àmpliament perquè són rendibles, còmodes […]

PFAS i indicadors d’envelliment i estrès cel·lular: un nou estudi per a la salut pública

A principis d’abril, una nova estudiant d’Erasmus d’Itàlia, Dr. Elisea Tomaino, es va unir al nostre equip per desenvolupar el seu TFM. Un nou estudi, doncs, ha estat iniciat dins del projecte BiSC, sota la supervisió de la Profesora Martine Vrijheid, de la Doctora Bethany Knox i de la Profesora titular d’higiene i epidemiologia Antonella Paola Agodi i el seu grup de recerca de la Universitat de Catània, de la qual prové l’estudiant.

L’objectiu que ens proposem és de investigar l’existència d’una associació entre l’exposició de les dones embarassades a substàncies per- i polifluoroalquilades (PFAS) i la longitud dels telòmers (TL) i el nombre de còpies d’ADN mitocondrial (mtDNA-CN) de les cèl·lules placentàries.

Per una banda, els PFAS són un grup de compostos químics artificials que s’utilitzen en una varietat de productes industrials i de consum per la […]

Saps com funciona el nostre cor?

L´estructura del nostre cor es pot comparar amb dos “apartaments d´un sol dormitori” un al costat de l’altre, amb quatre “portes” d’un sol sentit que connecten dos “patis”: la circulació pulmonar i la circulació sistèmica. La sang del cos entra primer a l’aurícula dreta, passa per una “porta” (la vàlvula tricúspide) cap al ventricle dret i després, impulsada per les fortes contraccions del cor, passa per la vàlvula pulmonar cap a un petit “jardí” (els pulmons). Aquí, la sang allibera diòxid de carboni i altres deixalles metabòlics, absorbeix oxigen i es torna de color vermell brillant. Aquesta sang rica en oxigen flueix després cap a l’aurícula esquerra, passa per la vàlvula mitral cap al ventricle esquerre i finalment és bombada cap a fora a través de la vàlvula aòrtica per nodrir tot el cos.

El període de la segona a la vuitena setmana de gestació és […]

Com pot influir l’exposició a la calor al desenvolupament fetal durant l’embaràs?

S’acosta l’estiu! I amb ell, les temperatures elevades i les onades de calor. La freqüència i la intensitat de les onades de calor estan augmentant ràpidament i poden incrementar-se en les properes dècades. Coneixes els riscos per a la salut fetal de l’exposició a la calor durant l’embaràs?

L’embaràs indueix diversos canvis fisiològics i anatòmics a les dones, com ara canvis en la relació entre superfície i massa, augment de pes, alta taxa metabòlica basal, dipòsits de greix més elevats que retenen la calor i reducció de la resistència vascular sistèmica, que poden suposar desafiaments particulars per a la termoregulació materna. . Estudis anteriors van demostrar que l’exposició materna a la calor s’associava amb un augment del risc de part prematur, baix pes en néixer i mort fetal. [ref] Hi ha un parell de mecanismes potencials que poden contribuir […]