Entendre els microplàstics i nanoplàstics i el seu paper en la salut de l’embaràs humà

Paraules clau: plàstics, medi ambient, embaràs, creixement fetal, placenta

Els microplàstics i nanoplàstics (MNP) són petites partícules de plàstic que resulten de la descomposició de productes de plàstic més grans, com ara envasos, fibres de roba o materials sintètics. Els microplàstics són generalment més petits de 5 mil·límetres (més petits que una llavor de sèsam), mentre que els nanoplàstics són tan petits que només es poden veure amb un microscopi. Aquestes partícules s’han estés al nostre entorn: es troben a qualsevol lloc, des de l’aire que respirem fins als aliments i l’aigua que consumim, i molts dels productes que utilitzem a la nostra vida diària.

Els articles quotidians com les ampolles de plàstic d’un sol ús, els envasos d’aliments i els envasos són fonts importants de microplàstics i nanoplàstics, tant en la seva producció com després d’entrar al medi ambient. Altres fonts inclouen equipament de pesca, els tèxtils sintètics i els pèl·lets de plàstic industrials utilitzats en la fabricació. Quan aquests plàstics es descarten o es degraden, especialment a través de les aigües residuals, l’escolament oceànic o l’ús agrícola de pel·lícules de plàstic, es fragmenten en partícules que causen danys al medi ambient, inclosa la vida silvestre i la salut humana.

Els investigadors estan estudiant ara com aquestes partícules podrien interactuar amb el cos humà. Durant l’embaràs, la placenta juga un paper vital en el transport de nutrients i oxigen de la mare al nadó, però també en la programació de la salut del nadó fins a l’edat adulta. Comprendre si els microplàstics i nanoplàstics poden arribar o influir en la placenta és clau per comprendre els possibles efectes sobre el creixement i desenvolupament fetal, així com sobre la salut futura dels nens i la població.

 

Gràcies a la generosa participació de les famílies de BiSC, podem estudiar aquestes exposicions emergents en mostres humanes reals. Analitzant mostres biològiques de la placenta, podem començar a entendre com de comuna és l’exposició als microplàstics, d’on provenen aquestes partícules i com es poden relacionar amb els resultats de l’embaràs. Aquesta informació ajuda a guiar futures investigacions i dóna suport a accions basades en l’evidència per reduir la contaminació ambiental i millorar la salut humana.

Els canvis senzills d’hàbits diaris poden marcar una diferència real amb el temps. Triar una ampolla d’aigua reutilitzable sense plàstic (vidre o acer inoxidable) en lloc de begudes de plàstic d’un sol ús és un primer pas excel·lent. Com que gran part de l’exposició als microplàstics prové del contacte dels aliments amb plàstics, emmagatzemar els aliments en recipients de vidre, acer inoxidable o silicona de qualitat alimentària en lloc de tupperware també ajuda. Finalment, optar per teixits naturals com el cotó, el lli o la llana en lloc de sintètics (polièster o niló) redueix l’alliberament de fibres microplàstiques durant el rentat. Juntes, aquestes petites accions ajuden a limitar l’entrada de plàstic al nostre entorn i, en última instància, als nostres aliments, aigua i aire.

En participar a BiSC, contribuïu directament a aquesta investigació vital sobre els microplàstics i els seus efectes sobre la salut, ajudant-nos a entendre com construir un món més net i saludable per a les generacions futures.

 

Aquesta publicació ha estat escrita per Bethany Knox, becària predoctoral del Projecte BiSC.