Microbiota intestinal i neurodesenvolupament infantil

La microbiota intestinal és l’ecosistema de microorganismes que habita al nostre intestí, i durant els darrers anys ha emergit com un protagonista clau al món del neurodesenvolupament infantil. Aquest complex sistema de bacteris, virus i fongs no només compleix funcions digestives, sinó que sembla també exercir cert impacte en la salut cerebral de nens i nenes.

La comunicació entre la microbiota intestinal i el cervell és mediada per un complex entramat de senyals conegut com a eix intestí-cervell. Aquest sistema de comunicació sembla no sols afectar la funció gastrointestinal, sinó també en el comportament, l’estat d’ànim i el desenvolupament cognitiu. Investigacions recents suggereixen que certs desequilibris a la microbiota intestinal poden estar relacionats amb diferents trajectòries cognitives i conductuals.

La diversitat i la composició de la microbiota intestinal (és a dir, quantes espècies, quines espècies i com de diferents són entre elles) sembla que tenen un paper crucial […]

Quin és l’impacte d’estudis com BiSC?

En la noticia d’avui ens volem centrar una mica en l’impacte que tenen estudis com el projecte BiSC respecte a la nostra societat. Un exemple d’aquest efecte es pot observar en la següent publicació recent del parlament europeu: https://www.europarl.europa.eu/news/es/press-room/20240419IPR20587/el-parlamento-fija-nuevos-requisitos-para-mejorar-la-calidad-del-aire

Aquesta publicació ens indica que s’ha votat a favor de l’adopció de mesures més estrictes per als països membre per a reduir els nivells de contaminació ambiental en les ciutats de cara a l’any 2030, amb l’objetctiu d’anar millor encaminats al pla de zero contaminació en les ciutats europees per 2050. A més, busca atorgar de més protecció als ciutadans amb problemes de salut relacionats amb la contaminació ambiental.

Això és una bona noticia en vista a la situació actual a Europa, en què tal i com es pot observar en aquest mapa del 2021, es poden veure clars nodes de contaminació per tota Europa. En aquest […]

Resum FRONTIER i AIR-NB

En aquest article es pretén fer un resum dels principals projectes que tenim a BiSC: FRONTIER i AIR-NB.

A mitjans de desembre de l’any passat, es van entregar els informes finals de l’estudi FRONTIER, els quals actualment es troben en revisió. Recordem que el seu objectiu principal és proporcionar una avaluació sòlida i completa de l’impacte de l’exposició materna a la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit en el creixement fetal.

Al mateix temps, a partir del mateix desembre de l’any passat, es va començar a treballar en les anàlisis del projecte AIR-NB. L’objectiu general de AIR-NB és avaluar l’efecte de l’exposició pre-natal a la contaminació atmosfèrica urbana en el desenvolupament del cervell pre i postnatals.

Per dur a terme una avaluació exhaustiva del desenvolupament del cervell, es van realitzar una sèrie de proves a diferents períodes, tant prenatals com postnatals. Les podem dividir en quatre principals: neurosonografia, imatge per […]

Una actualització sobre el progrés del projecte col·laboratiu sobre l’exposició prenatal a fenols i la desregulació de l’eix hipotàlem-pituitària-adrenal en dues cohortes europees: BiSC (Barcelona, Espanya) i SEPAGES (Grenoble, França)

Els fenols sintètics, reconeguts com a substàncies químiques disruptores endocrines, mostren una exposició generalitzada dins de la població en general. Mentre l’evidència toxicològica s’acumula sobre el seu potencial per alterar l’eix hipotàlem-pituitària-adrenal (HPA) —un regulador clau de la resposta adaptativa del cos a l’estrès—, falten estudis epidemiològics amb una mida de mostra suficient i metodologies rigoroses per avaluar tals efectes en humans. El projecte HyPAXE, co-dirigit per la Dra. Claire Philippat (INSERM, Grenoble, França) i el Prof. Jordi Sunyer (ISGlobal, Barcelona, Espanya) i finançat per l’Agence Nationale Sécurité Sanitaire Alimentaire Nationale (ANSES) de França, va ser dissenyat per omplir aquest buit i arrodonir llum sobre les associacions entre l’exposició a fenols sintètics durant l’embaràs i la producció d’hormones adrenals i reproductives.

En […]

Registre del moviment de les participants de BiSC

Recordes que durant l’embaràs et vam demanar dues vegades que portessis un telèfon durant una setmana? Aquests telèfons van enregistrar dades GPS que ens permeten estudiar el transport, els patrons de moviment i l’exposició al trànsit, arbres i altres factors ambientals durant l’embaràs.

Hem analitzat aquestes dades GPS per entendre com difereix el teu viatge entre el primer trimestre i el tercer trimestre, i hem trobat alguns resultats interessants. Per exemple, el temps que passes a casa cada dia (exclòs les hores de son de la nit) va ser, de mitjana, al voltant de 3 hores més gran en el tercer trimestre que en el primer trimestre. A més, la distància mitjana lluny de casa va ser aproximadament d’un quilòmetre més petita en el tercer trimestre en comparació amb el primer trimestre. Aquests resultats indiquen que la teva vida diària se centra més entorn […]

Dimecres passat, el Diari de Tarragona va fer ressò d’un dels estudis que estan realitzant els membres del Grup de Nutrició de BiSC. Aquest, analitza la relació entre l’alimentació de les mares i el neurodesenvolupament infantil a partir de les dades de la cohort de BiSC. Fes clic aquí per veure la notícia completa.

Aquesta investigació es porta a terme a l’Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) i està liderat per Jordi Júlvez, vinculat amb el projecte BiSC des del maig del 2023. L’IISPV també ha publicat una notícia sobre aquest projecte i es pot veure clicant aquí.

Exoposoma ambiental matern i desenvolupament de la descendència

Les persones sempre estan exposades simultàniament a una multitud de factors ambientals diferents, com ara la dieta, factors meteorològics, factors d’estil de vida, productes químics, agents infecciosos i influència socioeconòmica. Aquests factors tendeixen a agrupar-se i interactuar entre ells per produir efectes complexos sobre la salut humana. El terme “exposoma” es va encunyar, anàleg al genoma, per descriure la totalitat de les exposicions ambientals humanes al llarg de la seva vida, de les quals l’embaràs és un període clau per a l’avaluació de l’exosoma. [ ref. ]

En un canvi innovador en la comprensió de la salut prenatal, cada cop més científics se centren en l'”exosoma ambiental matern” i el seu impacte crucial en el desenvolupament de la descendència durant els períodes prenatals i primerencs, ja que és un dels períodes més vulnerables i determinants durant la vida. a la descendència. Aquest concepte […]

Modelatge de l’Exposició a la Contaminació de l’Aire a la cohort BiSC.

La contaminació de l’aire, reconeguda com el risc ambiental més gran per a la salut humana i una de les principals causes de mortalitat al món, ha estat vinculada a un ampli espectre de problemes de salut. Amb l’avenç de la urbanització, especialment en àrees metropolitanes, el desafiament de mesurar i mitigar els efectes d’aquesta contaminació ha esdevingut més crític que mai. Aquest fenomen urbà representa un obstacle substancial per als investigadors en epidemiologia ambiental, que busquen avaluar amb precisió l’impacte de la contaminació de l’aire a la salut de la població.

Als estudis epidemiològics dedicats a analitzar els efectes de la contaminació de l’aire en la salut poblacional, s’han adoptat diverses tècniques de modelatge per determinar les concentracions d’exposició. Aquests models són crucials per estimar amb exactitud quins nivells de contaminants estan exposats els individus, especialment en escenaris urbans […]

Explorant el potencial d’interrupció endocrina de les PFAS: implicacions per a l’embaràs i el desenvolupament fetal

Les substàncies per- i polifluoroalquil (PFAS) s’han convertit en el focus d’estudis científics recents a causa de la seva ubiqüitat en els productes de consum i el seu impacte potencial en el sistema endocrí. Aquests productes químics sintètics, coneguts per les seves propietats resistents a l’aigua i al greix, s’utilitzen de manera generalitzada a tota la indústria, però també es troben en productes per a la llar, roba, mobles, envasos d’aliments i estris de cuina. S’han identificat com a disruptors endocrins i poden afectar molts processos biològics en humans. A causa dels forts enllaços químics, els PFAS són molt resistents a la degradació i es poden acumular al medi ambient i als organismes vius. Aquesta acumulació pot alterar el funcionament normal de l’hormona en unir-se als receptors o afectar la producció d’hormones. La investigació suggereix […]

El medi ambient i el sistema immune a BiSC

Com ja s’ha explicat en altres notícies, la contaminació ambiental és un dels majors factors de risc de malaltia i mort prematura al món actual. L’àmplia evidència científica d’estudis humans i animals de les últimes dècades ha demostrat el paper important d’aquesta contaminació en l’aparició de càncer i malalties respiratòries, reproductives, cardiometabòliques o neurodegeneratives, entre d’altres. A més, avui dia els contaminants ambientals (per exemple, contaminació de l’aire, pesticides, contaminants orgànics persistents, metalls pesants) estan en el punt de mira, ja que en un període relativament curt, de 40 a 50 anys, s’ha produït un ràpid augment de la prevalença de malalties al·lèrgiques a tot el món. i altres trastorns relacionats amb el sistema immunitari, com la diabetis tipus 1, els trastorns autoimmunes o fins i tot el càncer d’aparició precoç, que no es poden explicar per mutacions genètiques. Per exemple, se […]