Explorant el potencial d’interrupció endocrina de les PFAS: implicacions per a l’embaràs i el desenvolupament fetal

Les substàncies per- i polifluoroalquil (PFAS) s’han convertit en el focus d’estudis científics recents a causa de la seva ubiqüitat en els productes de consum i el seu impacte potencial en el sistema endocrí. Aquests productes químics sintètics, coneguts per les seves propietats resistents a l’aigua i al greix, s’utilitzen de manera generalitzada a tota la indústria, però també es troben en productes per a la llar, roba, mobles, envasos d’aliments i estris de cuina. S’han identificat com a disruptors endocrins i poden afectar molts processos biològics en humans. A causa dels forts enllaços químics, els PFAS són molt resistents a la degradació i es poden acumular al medi ambient i als organismes vius. Aquesta acumulació pot alterar el funcionament normal de l’hormona en unir-se als receptors o afectar la producció d’hormones. La investigació suggereix que aquestes interrupcions poden afectar la síntesi i la funció de les hormones, generant preocupacions sobre possibles implicacions per a la salut a llarg termini, especialment per a poblacions vulnerables com les dones embarassades i els nadons en desenvolupament.

Els estudis indiquen una correlació entre l’exposició a PFAS i les interrupcions en la regulació hormonal, que pot contribuir a resultats adversos per a la salut perinatal, com ara el baix pes al néixer, la preeclampsia o la diabetis gestacional. La complexa relació entre PFAS i hormones encara no s’entén del tot, però aquesta connexió posa de manifest la necessitat de més investigacions per entendre exactament com els PFAS poden estar alterant els processos biològics naturals que tenen lloc durant l’embaràs. Una millor comprensió de com afecten els productes químics als nostres cossos pot ajudar a trobar maneres de reduir els possibles riscos per a la salut tant de les mares com dels nadons.

A mesura que els investigadors continuen abordant llacunes importants en la nostra comprensió dels mecanismes i els efectes a llarg termini de l’exposició a PFAS, el projecte BiSC en curs té un paper crucial. Gràcies a la participació d’individus en aquest estudi de cohorts, els investigadors poden aprofundir en els efectes potencials de les substàncies químiques disruptores endocrines. Les valuoses dades recollides a BiSC com a part del projecte ATHLETE, permeten un estudi exhaustiu de com les exposicions químiques poden afectar les mares i els nadons durant l’embaràs. Aquesta participació no només ajuda en la regulació d’aquestes substàncies, sinó que també ajuda a informar la ciutadania sobre els productes de consum i contribueix a la protecció de les poblacions vulnerables.

Aquesta notícia ha estat redactada per la Bethany Knox, estudiant predoctoral del Projecte BiSC.