Exposicions quotidianes: comprensió dels productes químics no persistents i el seu impacte en la salut

 

Els productes químics no persistents són un grup d’exposicions químiques que es metabolitzen ràpidament i, per tant, no s’emmagatzemen a llarg termini al cos. Els grups químics no persistents inclouen substàncies com fenols, ftalats, parabens o organofosfats. Aquests productes químics es troben habitualment en productes per a la cura personal, envasos d’aliments, agents de neteja, pesticides o fertilitzants. De fet, probablement podeu mirar a casa vostra i trobar molts exemples d’aquests productes químics, com ara “BPA” (bisfenol A) en revestiments d’aliments enllaunats o envasos de plàstic reutilitzables, “perfum” en espelmes aromàtiques o ambientadors, metilparaben en locions o xampús, “DEP” (ftalat de dietil) en cortines de dutxa de plàstic o esmalt d’ungles, i clorpirifos en fruites o verdures no orgàniques com amanides verdes o pomes de residus de pesticides.

Aquests productes químics s’utilitzen àmpliament perquè són rendibles, còmodes i milloren el rendiment del producte. Per exemple, els ftalats fan que els plàstics siguin flexibles, els parabens actuen com a conservants en cosmètics i l’ús extensiu de pesticides millora els rendiments dels cultius. Tanmateix, aquest ús generalitzat augmenta la probabilitat d’una exposició constant de baix nivell a la nostra vida diària i pot ser que no sigui necessari.

És important destacar que, tot i que aquests productes químics es degraden o metabolitzen ràpidament, els productes químics no persistents encara poden interferir amb el nostre sistema endocrí durant l’exposició activa. El sistema endocrí regula les hormones, que són crucials per a processos com el creixement, el metabolisme i la reproducció. La interrupció endocrina es produeix quan els productes químics imiten o bloquegen les hormones naturals, donant lloc a desequilibris. Això es pot manifestar com a problemes de fertilitat, retards en el desenvolupament o fins i tot trastorns metabòlics. Si l’exposició és constant durant llargs períodes de temps, aquestes freqüents alteracions del sistema endocrí poden afectar la nostra salut a llarg termini.

És especialment important tenir especial cura del nostre sistema endocrí durant els períodes vulnerables com l’embaràs, la infància i la infància, quan és susceptible als canvis ambientals. De fet, estudis anteriors han demostrat que l’exposició a aquestes substàncies durant l’embaràs pot canviar els patrons normals de creixement fetal, emfatitzant encara més la importància d’explorar els efectes d’aquestes substàncies químiques no persistents. Amb l’ajuda de les participants de BiSC, hem pogut mesurar no només el creixement fetal durant l’embaràs, sinó també la funció de les artèries que transporten nutrients i oxigen entre la mare, la placenta i el fetus. Aquestes mesures ens ajuden a entendre millor com la placenta i el creixement fetal es poden veure afectats per substàncies químiques no persistents i ens donen idees per a possibles intervencions durant aquests períodes de temps vulnerables.

Per minimitzar l’exposició, tingueu en compte passos senzills com reduir l’ús de plàstic optant per envasos de vidre o d’acer inoxidable, escollint productes de cura personal sense fragància o amb perfum natural (per exemple, olis essencials) i rentar bé les fruites i verdures per eliminar els residus de pesticides o comprar ecològics quan sigui possible. En conscienciar i avançar en la investigació en aquesta àrea, esperem contribuir a millors resultats de salut per a les dones embarassades i els seus nadons.

 

Aquest post ha estat escrit per Bethany Knox, becaria predoctoral del projecte BiSC.