La placenta com a finestra primerenca per entendre el desenvolupament del cervell

 

La Dra. Marta Cosin Tomas, investigadora de l’equip BiSC, ha estat guardonada amb una prestigiosa beca NARSAD Young Investigator Grant 2024, atorgada per la Brain & Behavior Research Foundation. Aquesta fundació és una organització sense ànim de lucre de caràcter internacional centrada en millorar el coneixement, la prevenció i el tractament dels trastorns psiquiàtrics i de salut mental. Aquesta beca, dotada amb 70.000 dòlars per a dos anys (2025–2026), donarà suport a un projecte pioner que estudia com la placenta pot oferir pistes sobre el desenvolupament del cervell infantil, gràcies a la participació de les famílies de la cohort de naixement BiSC (Barcelona Life Study Cohort).

Tot i que sovint pensem en la placenta només com un òrgan de pas, encarregat de transferir oxigen i nutrients de la mare al fetus, la ciència ha descobert que fa molt més. La placenta també produeix hormones, neurotransmissors i factors de creixement que regulen el desenvolupament cerebral, i el protegeix de l’estrès ambiental. Per aquest motiu moltes vegades es parla de l’eix placenta-cervell.

Un dels mecanismes que fa possible aquesta influència de la placenta sobre el cervell és l’epigenètica: un conjunt de modificacions bioquímiques, com la metilació de l’ADN, que no alteren la seqüència genètica però regulen l’expressió dels gens. Aquestes marques es troben a totes les cèl·lules del cos, poden estar influïdes per factors genètics i ambientals (com l’estrès, la nutrició o l’exposició a tòxics i infeccions), i la placenta n’és especialment rica. Alteracions en aquests mecanismes epigenètics poden modificar la funció placentària —com el transport de nutrients, la producció d’hormones, la regulació neuroendocrina o fins i tot la síntesi i senyalització de neurotransmissors—, i d’aquesta manera afectar el desenvolupament del cervell fetal. Per exemple, s’ha observat que nivells elevats de metilació en el gen HTR2A, que codifica un receptor de serotonina, s’associen a canvis en el desenvolupament neuroconductual dels nadons, posant de manifest la possible rellevància funcional d’aquestes marques epigenètiques placentàries (Paquette et al., 2013).

El projecte analitzarà aquestes marques epigenètiques en mostres de 500 placentes de la cohort BiSC, relacionant-les amb dades de desenvolupament neuropsicològic recollides durant els primers 4 anys de vida dels infants. L’objectiu és explorar si determinats patrons de metilació s’associen a diferències en el desenvolupament cognitiu, emocional o conductual.

Tot i que encara som lluny de poder fer prediccions precises a nivell individual, aquesta recerca pot contribuir a identificar factors de risc primerencs i generar coneixement valuós sobre els mecanismes biològics que vinculen l’etapa prenatal amb el neurodesenvolupament i la salut mental infantil.

A més, aquest estudi representa un pas més cap a una medicina preventiva i personalitzada, i és possible gràcies a la implicació de les famílies voluntàries que formen part de la cohort BiSC.