L’equip de BiSC: esperit crític i compromís amb la bona ciència
T’has preguntat mai com es configura o condiciona la nostra salut fins i tot abans de néixer? Aquesta pregunta es troba al cor d’un camp d’investigació fascinant conegut com a Orígens del desenvolupament de la salut i la malaltia. De fet, el projecte BiSC forma part d’aquest camp ja que vol explorar com les nostres trajectòries de salut es veuen influenciades per factors prenatals i dels primers anys de vida.
Durant els últims anys, però, alguns/es científics/ques del camp, com la nostra col·laboradora Gemma Sharp de la universitat d’Exeter al Regne Unit, han posat de manifest que tradicionalment aquest camp s’ha centrat molt i pràcticament únicament en les exposicions maternes durant l’embaràs. Això vol dir que s’ha assumit que la salut i l’estil de vida de la mare durant l’embaràs són els determinants més crucials de la salut futura del seu fill/a. Sembla que aquesta perspectiva podria ser desproporcionada i portar a conclusions enganyoses o esbiaixades, obviant altres factors igual o més importants, com les influències paternes o els factors postnatals (que es donen durant els primers mesos o anys de vida).
A més, la manera de comunicar els resultats d’aquest tipus d’estudis a través d’articles científics o a través dels mitjans més divulgatius sovint presenta les mares embarassades com a responsables individuals d’una sèrie de danys específics per a les generacions futures. Aquesta narrativa ignora els sistemes socials i econòmics que influeixen en els comportaments de salut i poden tenir efectes coercitius i limitadors de l’autonomia per a les dones. El sistema patriarcal ja fa viure la maternitat des de la culpabilitat i el malestar i la ciència no hauria d’alimentar això sinó facilitar la comprensió dels processos que l’envolten.
Finalment, també cal tenir en compte que sovint es poden situar les preocupacions pel fetus per sobre de les de la mare. Per exemple, el seguiment continu de l’augment de pes d’una mare durant l’embaràs, impulsat pel desig de prevenir ‘obesitat en el nen/a, pot provocar una ansietat innecessària per a la mare (que al seu torn també és perjudicial pel desenvolupament d’aquest). Sembla que l’evidència que l’augment de pes de la mare durant l’embaràs té un efecte causal sobre el risc d’obesitat d’un nen és limitada i la pràctica del seguiment continu pot no estar basada en l’evidència.
Aleshores, quin és el camí a seguir?
A BiSC, per tal d’incorporar aquest enfocament més equilibrat, col·laborem amb científics/ques socials (per exemple, vam rebre la visita al projecte de la sociòloga Sophia Rossman, de la Universitat de München, durant uns mesos); tenim en compte els possibles biaixos de publicació; a l’hora de comunicar resultats evitem la
criminalització dels hàbits materns i advocarem per canvis estructurals en salut pública d’origen polític i econòmic, demanant intervencions de salut més matisades, efectives i equitatives; i, sobretot, estem compromesos amb la recollida de dades de millor qualitat sobre altres factors que influeixen en la salut de la descendència (mostres paternes, qüestionaris a altres membres de la unitat familiar, seguiment de factors ambientals durant els primers anys de vida, recollida de mostres postnatals, etc). Així, farem servir metodologia per examinar la influència dels factors materns durant l’embaràs en la salut de l’infant però també d’aquests altres factors que poden ser igual o més rellevants.
Els i les investigadores del projecte estem convençudes que això ens permetrà obtenir una comprensió més completa i acurada de la complexa interacció dels factors que configuren la nostra salut i el risc de malaltia des de les nostres primeres etapes de desenvolupament.
Referència: Sharp GC, Schellhas L, Richardson SS, Lawlor DA. (2019) Time to cut the cord: recognizing and addressing the imbalance of DOHaD research towards the study of maternal pregnancy exposures. Journal of Developmental Origins of Health and Disease. DOI: 10 1017/ . S2040174419000072
La notícia ha estat redactada per la Marta Cosin, investigadora en el projecte BiSC.