Sensors: En el dia a dia i en investigació
Avui en dia, els sensors estan per tot arreu. Un telèfon intel·ligent normal conté més de 10 sensors diferents. Aquests no només ens ajuden en la nostra vida cotidiana, sinó que també s’estàn tornant cada vegada més útils per a la investigació.
El sensor més conegut en un telèfon actual és el sensor GPS. GPS és l’abreviatura de Sistema de Posicionament Global (per les sigles en anglès). Aquest sistema consta de 31 satèl·lits que orbiten la Terra. Cada satèl·lit envia constantment una senyal de ràdio amb informació sobre la seva posició i hora actual. El sensor GPS de cadascún dels nostres telèfons intel·ligents reb diferents senyals i detecta petites diferències en els temps en el que s’han enviat. Es necessiten quatre senyals diferents per a que el telèfon calculi la nostra ubicació i la precisió de la medició, i donat que hi ha un total de 31 satèl·lits, el telèfon generalment captarà al voltant de 9 senyals diferents si està sota cel ras en un dia sense núvols. En bones condicions, la localització es pot determinar amb la precisió de només un metre!
Un altre sensor important és l’acceleròmetre. Com el seu nom indica, mesura l’acceleració. L’acceleròmetre és una petita caixa amb una reixeta de metall al seu interior que s’uneix a les parets de la caixa a través d’uns ressorts. Quan el telèfon es mou, la reixeta canvia de posició, el que produexi petits canvis en el camp electromagnètic que rodeja la reixeta que son recollits per les plaques que la rodegen. Tres acceleròmetres diferents poden mesurar l’acceleració en les tres dimensions espacials i, a partir d’això, el telèfon pot reconstruir el seu moviment. Si voleu saber amb més detall com funciona un acceleròmetre podeu veure aquest vídeo explicatiu (en anglès i subtítols en castellà).
Aquests sensors son ideals per quan vols orientar-te utilitzant Google Maps o saber quantes passes has fet durant el dia. També ajuden als investigadors de BiSC a mesurar el que anomenem exposició personal. Abans, les investigadores que volien estuiar l’exposició personal només podien recollir informació sobre la direcció postal i amb això evaluar l’entorn que la rodejava, el que no era molt precís. Actualment, mitjançant sensors GPS i acceleròmetres, que com hem comentat estan als nostres dispositius d’ús habitual, com eñl mòbil; és possible saber si una persona ha transitat pels carrers principals amb major concentració de partícules, quants arbres s’ha creuat en un dia i si s’ha desplaçat en bicicleta o en cotxe. Aquesta tecnologia és un gran pas endavant per a capturar la vida cotidiana real de les persones i augmentar la nostra comprensió de les exposicions ambientals i la salut.
Recordeu que durant l’embaràs us vam demanar de dur un telèfon amb vosaltres durant una setmana? Actualment estem analitzant la informació extreta gràcies als sensors del telèfon i així poder determinar l’exposició a contaminació durant els desplaçaments així com l’activitat física, els mètodes de transport i l’accés a espais verds.
Aquesta notícia ha estat redactada per el Karl Samuelsson, investigador postdoctoral del Projecte BiSC.
