Ús de pantalles i neurodesenvolupament

Cada vegada és més notable la presència creixent de dispositius electrònics a la vida quotidiana dels nens i nenes. Això destaca en un estudi realitzat per la Gasol Foundation, que va revelar recentment que els nens d’edats compreses entre els 8 i els 16 anys passen de mitjana gairebé cinc hores diàries davant d’una pantalla [ref]. Això planteja la pregunta de quines poden ser les seves implicacions en el desenvolupament de les capacitats cognitives.

Nombroses investigacions epidemiològiques realitzades arreu han donat informació sobre la relació entre l’excés de temps dedicat a les pantalles i els efectes perjudicials que això pot tenir en la salut física i cognitiva i en el comportament dels nens i nenes. Per exemple, un estudi canadenc de cohort longitudinal (molt similar a BiSC), en que es van incloure 2,441 mares i els seus fills, va fer un seguiment des del període prenatal fins als 5 anys [ref]. Als 24, 36 i 60 mesos d’edat, es van registrar els temps d’exposició a les pantalles, i les mares van completar el qüestionari Ages and Stages, semblant als que fem servir a BiSC per avaluar el neurodesenvolupament en cinc àrees: comunicació, habilitats motores gruixudes, habilitats motores fines, resolució de problemes i habilitats personals i socials. Els resultats d’aquesta anàlisi assenyalen que una exposició més gran a les pantalles als 24 i 36 mesos d’edat es relaciona amb puntuacions més baixes en proves de neurodesenvolupament. És important destacar que no es va trobar una relació inversa, és a dir, no es va observar que aquells nens que presentaven un desenvolupament més baix passessin més temps davant de les pantalles.

Tot i que s’han identificat certs beneficis en programes interactius d’alta qualitat, aquests avantatges només s’han pogut comprovar en nens més grans de 2 anys. Abans d’assolir aquesta edat, els nens no tenen un desenvolupament del sistema nerviós suficient per comprendre de manera efectiva la representació virtual que de les pantalles, cosa que els impedeix atorgar significat als continguts visualitzats.

Els nens i nenes més petits aprenen de manera òptima a través del moviment i la interacció tàctil, per la qual cosa és fonamental proporcionar-los experiències reals perquè puguin integrar coneixements de manera efectiva. Per tant, els investigadors en aquest camp consideren que la relació entre l’ús de pantalles i el desenvolupament neurològic pot estar vinculada a una possible pèrdua d’interacció amb familiars, amics i educadors. A més, s’ha constatat que l’exposició a les pantalles incideix en els ritmes circadians, que regulen el cicle son-vigília, cosa que podria representar un mecanisme d’explicació de la relació entre l’ús excessiu de dispositius electrònics i els problemes en el desenvolupament neurològic.

La importància d’aquestes troballes ha motivat l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a emetre pautes i recomanacions pel que fa a l’ús de pantalles, que podeu consultar en detall aquí [ref]. En resum, és essencial establir límits de temps i dur a terme una supervisió activa del contingut a què els nens i les nenes tenen accés, alhora que es fomenta l’activitat física, l’aprenentatge basat en experiències i l’adquisició d’hàbits de son saludables.

Aquesta notícia ha estat redactada per Pol Jiménez, estudiant de doctorat del Projecte BiSC.